Visca la festa

Visquen les festes majors
que espanten plors i dolors.

Que surtin els caperrots,
les músiques i els al·lots,

que balli la gent xalesta,
avui que és dia de festa.

El cercavila ja passa
per l'església i per Sa Plaça,

pels carrers enramellats
de paperins retallats,

de banderes, de llanternes,
de garlandes i lluernes.

Per la festa patronal
bé ho paga fer l'animal:

beure xampany, taronjada,
i pegar una pessigada

als genolls d'una fadrina:
bell lloc, que la carn és fina.

Res no hi ha tan estimat
com és un ball d'aferrat.

Però hem de veure on s'aferra
la gent, en aquesta guerra;

que, si és a una granera,
més valdrà fer marxa enrera.

Si algú vol ballar a l'antiga,
just és que cerqui una amiga

que sàpia, talment les cranques,
moure els genolls i les anques.

Quan veig tantes bergantelles
som igual que les rodelles,

he de rompre amb foc i fum,
i esclat en trons: pim-pam-pum!

que, quan el cos va de gresca,
no hem de plànyer la verdesca.

Tota de llunes pintades,
llunes que cauen cremades,

cada nit és una festa,
perquè la gent va xalesta

perquè les festes majors
espanten plors i dolors.

Text Gabriel Janer Manila - Dibuixos Ferran Sintes